COM US VA ANAR? Aplec Excursionista, Terres del Sénia
Bona tarda a tots!
No voldria que em jutgéssiu malament pel que diré, però si us he de ser sincera, he d’admetre que no havia sentit a parlar mai de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans fins a finals d’octubre, quan fullejant l’últim butlletí del CESC, vaig adonar-me que la sortida al Puig de l’Estella del mes de novembre havia canviat de dades a causa de l’Aplec.
Vaig contactar amb en Carles Montoriol per demanar-li més informació al respecte ja que havia llegit que també s’hi farien 100 cims, que és el que em té engrescada a caminar. El fet de conèixer territori mentre faig cims m’encanta!
Per sort, en Carles em va poder confirmar que encara hi havia places a l’Hostal Casa Manolo de La Sènia on la resta de la colla que hi anava tenia reservades les habitacions, per tant m’hi vaig apuntar! Dit i fet!!
Bé, ha estat el meu primer Aplec, però segur que no serà l’últim!
Tot i que hi va haver aspectes de l’organització que segurament es podrien haver fet millor, l’experiència va ser positiva, molt positiva.
Moure una activitat a nivell de Països Catalans, comporta una feinada enorme, segur, i pensant en la logística i la infraestructura que hi deu haver al darrera només puc dir que m’ha deixat un bon sabor de boca. Top marks!
Hi ha hagut excursions, cims, visites culturals, exposicions, conferències, xerrades, crits per la Llibertat, concerts, de tot i més, per triar, a gust de cadascun, es podia fer de més i de menys. També hi ha hagut bolets, mal temps, bon temps, rialles, son, alegria, moltes hores de cotxe, cansament, celebracions, bon ambient i sobretaules.
Què us he de dir! Quatre dies intensos.
Pel que vaig entendre a la Assemblea que vaig assistir l’últim vespre de ser allà, l’Aplec recau cada any en un lloc diferent, de manera rotativa, i sembla ser que, tot i ser el torn de la Catalunya Nord, no sembla haver-hi prou gent per tirar-ho endavant com s’havia anat fent fins ara. Espero que es trobi una solució i no quedi en el meu primer i últim Aplec.
Això sí, les dates ja les tinc reservades a l’agenda, de l’1 al 3 de novembre del 2019, perquè sóc una persona optimista.
No us ho penseu dues vegades, i reserveu-vos-les també! I si pot ser, porteu-hi la família, que cal que no es perdi per manca de jovent.
Segurament per afinitat professional -lingüista en el món de l’educació- el fet de poder compartir caminades i taula al Sopar de cloenda amb gent de Pedreguer i Gandia (País Valencià) o Sant Joan i Esporles (Illes Balears), per posar uns exemples, va acabar posant la cirereta al pastís.
Gràcies per demanar-me que faci aquest escrit i fer-me sentir una més de la colla en tots moments!
Text: Anna Moran