DESCENS I ASCENS DEL SALT DE SALLENT DE RUPIT
El Salt de Sallent de Rupit és un impressionant salt d’aigua d’uns 110 metres d’alçada aproximadament que es troba al municipi de Rupit i Pruit, al bell mig del Collsacabra, i que pertany a la comarca d’Osona. Per accedir-hi, s’ha de sortir del poble de Rupit baixant pel camí que va paral·lel a la Riera de Rupit o bé pel camí que duu primer cap a Sant Joan de Fàbregues i que després trenca cap a l’est fins a baixar tot just per sobre el Salt de Sallent. Uns metres més enllà del sallent hi ha un mirador amb unes vistes magnífiques.
No és l’únic Salt de Sallent que existeix, i, de fet, la paraula ‘sallent’ sola ja significa ‘salt d’aigua’. A la vora de Rupit, al municipi de Sant Privat d’en Bas, a la Garrotxa, hi ha el Sallent de Gurn, també anomenat Salt de Sallent d’Olot. Aquest fet ha generat alguna confusió entre ambdós indrets.
El Salt de Sallent de Rupit, en el món del descens de barrancs, és el que s’anomena una gran vertical. Tot i que després del salt gran el barranc està equipat per poder ésser descendit, l’interès que té aquesta part final és més aviat escassa. És per això que ens centrarem en la part de la gran vertical.
Es considera que és una gran vertical quan es tracta d’un salt d’aigua vertical i d’uns 100 metres d’alçada o més. Aquest tipus de descensos tenen algunes característiques que s’assemblen més a l’espeleologia o al moment del descens de quan es practica l’escalada de via llarga que al barranquisme pròpiament dit. Es tracta de descendir per una paret on es van trobant un seguit d’instal·lacions pensades per minimitzar les zones de fregament i facilitar la recuperació de les cordes. També, el fet de trobar-se amb diverses instal·lacions consecutives ens evita haver de portar cordes excessivament llargues. La veritable dificultat d’aquest tipus de descensos és que s’han de fer servir diverses maniobres bastant tècniques, i totes elles s’han de fer en un entorn incòmode i sense gaire marge de maniobra. A banda de l’alçada a la qual s’està, que potser és el risc més evident, s’han de tenir molt en compte riscos com ara que és més difícil esquivar les pedres que poden caure des de dalt o que davant d’un problema haurem de conèixer tècniques per remuntar cordes i tècniques d’autosocors per socórrer un company que ho necessiti. S’ha de ser molt conscient del que es coneix com la ‘síndrome de l’arnès’, que consisteix en la pèrdua del coneixement com a conseqüència d’haver estat penjat de l’arnès durant un període de temps massa llarg. Aquesta situació, potencialment molt perillosa, pot produir una fallada del retorn venós que pot desembocar en un xoc hipovolèmic i que, en molts casos, ha acabat produint la mort de l’esportista accidentat. Una eventual situació com aquesta s’ha de poder resoldre eficaçment en qüestió de pocs minuts perquè, en cas contrari, pot ésser massa tard. També, una altra complicació són les recuperacions de corda, que es poden complicar molt degut a que no es té gaire marge per poder estirar les cordes amb un angle suficient per recuperar-les fàcilment i que aquestes es poden entortolligar.
Pel que fa al Salt de Sallent de Rupit, el primer descens complert es va realitzar l’any 1995 i des de llavors, s’hi han posat diverses instal·lacions per diferents línies. La línia que es mostra en aquest article es va posar a l’any 2009 amb material inoxidable ancorat amb fixació química. La peculiaritat que té aquesta línia és que ha estat dissenyada per practicar el barranquisme amb mètodes d’espeleologia, fet no gaire habitual. És a dir, que hi ha instal·lacions amb cadena que serveixen per a muntar ràpels i recuperar bé les cordes, però aquestes estan complementades per altres instal·lacions monopunt que permeten deixar totes les cordes fixes per poder descendir i ascendir el salt d’aigua sense gens de fregament, tal i com es fa en l’espeleologia.
La topografia següent mostra aquesta última modalitat, la d’instal·lar el salt amb mètodes d’espeleologia, tot i que, qui volgués descendir el salt amb mètodes de descens de barrancs ho podria fer utilitzant només les instal·lacions de doble anella amb cadena.
