EL CAMÍ OLIBA, Etapa 1: Monestir de Montserrat – Manresa

Diuen que sempre hi ha una primera vegada, doncs aquesta ha estat la nostra experiència en aquest primer tram de ruta.
Sembla ser que en aquestes sortides de Senders, pots triar entre 2 opcions, ruta curta o bé ruta llarga. I com no podia ser d’una altra manera, nosaltres decidim fer la llarga, què molt serà! -pensem- però no hi ha cotxe escombra, eh! Que quedi clar.

Així doncs, comencem a Montserrat tot enfilant el camí dels Degotalls, trencant la boira que s’enfila muntanya amunt i au va, que fa baixada cap a Manresa.
La baixada té pendent però amb vistes a un paisatge que encara t’ofereix l’alçada de la muntanya, per anar passant per uns raconets que nosaltres en vam dir la Petita Toscana, per acabar arribant a l’ermita de Santa Cecília, una ermita recentment restaurada, segons van dir-nos, que ens va oferir la primera parada per un bon esmorzar.
A un bon ritme, això si!, aquesta bona gent no coneix el “despasito”. Tanmateix, no et deixen, t’esperen, és reagrupen i no se salten cap àpat. Sobretot!
Així que ens afegim al ritme de bon grat i tot travessant camps d’oliveres, carreteres, pinedes, boscos i corriols, trobem l’ermita de Sant Cristòfol, segona parada que ens va servir per treure’ns una mica de roba, ja que abrigats hi anàvem eh, però per sort no ens va ploure malgrat tots els pronòstics.
I tot arribant al final del tram, vam poder veure majestuosa i imponent, la Seu de Manresa, donant-nos la benvinguda . I un cop arribades, cansades però contentes i tot mirant enrere pensant amb el camí fet, vam poder veure com la muntanya de Montserrat ens deia adéu, amb un perfil que semblava la cresta d’un gall de Nadal.

Text: Roser Puig i Rosa Maria Roma |