EL CAMÍ OLIBA, Etapa 3. Santa Maria d’Oló-L’Estany (CURTA)

Ja no ho podem encobrir més. Es comencen a sentir rumors pel CESC i no tardaran a desemmascarar-nos. Companys de la CURTA de SENDERS: hem d’enfrontar el nostre terrible secret. En realitat som una secta gastronòmica i anar a caminar és només una cortina de fum.

Tots sabem que no ens mirem mai la ruta que anem a fer i que, quan els neòfits ens pregunten pel nom de les muntanyes que es veuen a la llunyania, ens els inventem perquè no en tenim ni idea. Però en canvi sí sabem quin és el millor restaurant del poble on s’acaba la ruta -sense mirar el TripaAvisador-, i podem dir, de reguitzell i sense entrebancar-nos, el menú del dia complert.
Els de la ruta CURTA (Santa Maria d’Oló-L’Estany) patim innombrables comentaris de burla dels companys de la LLARGA (Artès-L’Estany), així que vam ordir una venjança exemplar.
Primer vam organitzar una visita cultural pel Monestir de l’Estany; això ens obligava a no poder anar al restaurant abans de les 14:00h. Després vam demanar “risotto” que, com tothom sap, és una plat que no es pot tenir preparat abans d’hora i s’ha de fer al moment.
I així vam aconseguir que, quan els de la LLARGA van arribar, tot just començàvem amb la carn a la brasa. Personalment, no vaig poder evitar sortir a rebre’ls amb la copa de cava a la mà. Volia saber si havien gaudit del seu dinar d’entrepà.
Espero, doncs, que amb aquest escrit, quedi ja aclarit la veritable essència d’això que anomenem Centre Excursionista, i sí que us demano, si us plau, que negueu amb rotunditat aquest terrible secret, no sigui que se’ns apunti massa gent. ;.)

Text: Esther