EL CAMÍ OLIBA, Etapa 5. Vic – Sant Pere de Casserres (CURTA)

Després de llevar-nos ben d´hora sense fer gaire cas de les previsions meteorològiques, doncs havia de ploure tot el dia, vaig començar meva primera excursió amb la meva amiga Núria; a baix a l’autocar estava l´Izmet passant llista i quan ens va demanar quina excursió faríem la Nuria li va dir la llarga, sense cap dubte, vàrem pujar a l´autocar i allà estava la Mònica que em va donar una benvinguda com si ja ens coneguessin, cosa que s´agraeix.

A mesura que anàvem arribant al primer punt de sortida el temps s’anava posant lleig i quan es va aturar l’autocar i vàrem veure com els companys que baixàvem obrien el paraigües vaig dir: “fem al ruta curta per començar“ i un segon més tard la Núria va confirmar sí, sí, perfecte. Vàrem començar amb xirimiri i la Núria s´ho passava molt bé fent-me fotos amb la capellina posada, la trobava molt sexy.
Després de mitja hora estaven endinsades al mig del bosc i vàrem poder gaudir de cada minut; els llocs i els boscos per on passàvem estaven plens de colors, olors i cants d’ocells.
Tot el grup anàvem seguint-nos i pendents d’anar sempre junts i a les aturades que fèiem per menjar una mica, sense saber com, vàrem acabar menjant molt més perquè molts companys oferien menjar.
Un cop que vàrem arribar a prop del monestir, vàrem dinar i, com havíem d’esperar als companys de la llarga, vàrem fer una mini migdiada a sota d’un arbre; de seguida van arribar els companys de l’excursió llarga, a tota pastilla, per anar a veure el monestir. Per acabar l’excursió vàrem fer una clareta amb un brindis per la nostra salut i que podem repetir moltes experiències com aquestes. Gràcies Mònica i Izmet pel vostre suport!

Text: Francesca Moreno