EL CAMÍ OLIBA, Etapa 6. Sant Pere de Casserres – Rupit

Hola i gràcies per convidar-me a escriure en la revista com a senderista.

El meu nom és Jabier Maguregi (en euskera no existeix la “v”) i vaig venir a viure a Sant Celoni el mes d’abril, anant a empadronar-me al matí i a apuntar-me al CESC per la tarda, en una clara intenció de voler integrar-me en les activitats de muntanya que el Centre desenvolupa.

De seguida la Núria es va a oferir a integrar-me al grup de whatsapp de senderisme, amb això ja estava integrat al “mon real” i preparat per fer la primera sortida, tot i que per circumstàncies no va a poder ser fins el mes de juny.

La Rosa Mari em va dir que les places del bus eren limitades i que corrés, o sigui que vaig ser el segon en apuntar-me, i com sócc de Bilbao…a la més llarga. Confesso certs moments d’acollonament quan a l’autocar es va especular amb xifres d’entre 22 i 27 km. i entre 1.000 i 1.500 metres de desnivell (o al menys era el que entenia) però pensava que, entre converses agradables, passaria ràpid i no em vaig equivocar (sí, en els kilòmetres i desnivell, gràcies a déu!, per què, tot i ser basc, ja fa vint anys que vaig marxar).

En tot moment em vaig sentir molt ben acollit i ho vam passar genial…o sigui que amb ganes de la propera. Una abraçada ben forta a tots i moltes gràcies als organitzadors que els va caure un bon xàfec al preparar-la.
Fins aviat.

Text: Jabier Maguregi