Khan Tengri, la Joia del Tien Shan
Us sona el nom de Khan Tengri?
Amb el desig incansable de trobar nous horitzons i noves experències, a finals del 2017 amb uns amics, vam trobar un objectiu que reunia tot el que podiem esperar d’una muntanya. Feia temps que buscàvem un projecte que ens engresqués i que no fos una còpia repetitiva del que haviem fet fins ara. Voliem fer una expedició d’alpinisme clàssic sense gaires pretensions. Buscar un cim alt però no molt, difícil però que tampoc fos molt tècnic, i conegut però sense que hi hagués massificació. Buscant i buscant vam topar de cara amb una fotografia i un nom: KHAN TENGRI que en kazac vol dir literalment “Senyor del cel”.
El Khan Tengri és un cim que es troba a la Frontera entre el Kazakhstan, el Kirguistan i molt proper també amb la frontera amb la Xina. Té una alçada de 7010 metres sobre el nivell del mar i forma part del la serralada del Tien Shan, essent ell el cim de 7000 metres més septentrional del món.
El Khan Tengri és el menor dels 5 cims que conformen el que s’anomena el Lleopard de les Neus, que són els cims més alts de l’antiga unió soviètica: Comunisme (7495m), Pobeda (7439m), Lenin (7134m), Korjenevskaïa (7105m) i el Khan Tengri (7010m). Tot i ser el més modest en alçada, la seva posició aïllada i les seves esmolades arestes fan que sigui la joia del Tien Shan.
Vam contactar amb en Xavi Arias, expert alpinista i himalaista, per assessorar-nos i no espifiar-la afrontant un projecte d’aquest calat. En Xavi ens va acabar de convéncer. A partir d’aquell moment vam configurar un primer grup d’expedicionaris: En Koki Gassiot, l’Isaac Ventura, en Xavi Arias i en Xavi Sanchez. Més tard s’hi afegiria la Concep Miro per a donar un toc femení al grup.
Amb un cim tant atractiu al cap, en un país amb un nom tan difícil de pronunciar ens hem posat a entrenar i preparar per afrontar aquest repte. Tot i les dificultats que hi puguem trobar, hem escollit la ruta normal o de l’“esperó oest” que contempla 3 o 4 camps d’alçada. Aquesta ruta surt del camp base situat de la glacera South Inylchek (4000m) i s’enfila fins al coll oest (6000m). A partir d’aquí se segueix una aresta nevada interrompuda per algun ressalt rocós ja proper al cim que s’ha d’escalar. Un cop superat l’últim ressalt l’aresta de neu s’estreny perillosament fins arribar als últims metres on totes les arestes conflueixen en el punt més alt.
La nostra data de sortida serà aquest proper 18 d’agost i la tornada està prevista per al 2 de setembre. Dia rere dia, i setmana rere setmana anem afegint hores de dedicació i entrenament.
La data de sortida encara queda lluny però el dia de marxar s’acosta i amb ell la il·lusió i els nervis van creixent. Tinc molt dubtes… “mai he estat en cims d’aquesta alçada i amb temperatures tan extremes”. Però cada dubte i incertesa que em sorgeix, em genera un motiu més per a llançar-me a l’intent d’escalada d’aquest gran cim. L’èxit de l’expedició raurà en haver-ho intentat amb totes les forces i haver pres les decisions més correctes en el moment adecuat. El fer o no fer cim, tot i ser important serà secundari.
Ànims i amunt!!! Ens veiem a la tornada!!!
Text: Oriol Boleda |
