RUTA DEL 1714, Etapa 10: Fòrnols del Cadí – Gòsol

El meu primer cop a Senders. Diuen que les primeres vegades costen, és massa dur i acabes rebentat, però deu ser que realment passa, només quan t’ho creus.
Segurament per això no m’he sentit així. O potser és que no volien que m’espantés el meu primer cop; qui sap? Aquesta gent és capaç de tot. Capaç de portar-te per camins molt planers sense dir-te que més endavant hi haurà la pitjor pujada de la teva vida, capaç de fer-te creure que en cinc minuts dinaràs quan casualment encara falta una hora, capaç de fer-te esperar la resta del grup que pugi i marxar quan tu necessites beure aigua. Però malgrat tot, són molt bona gent.

Deixant enrere les bromes suposo que em cal dir que el trajecte escollit ha estat encertat; que he pogut contemplar diversos paisatges i, sobretot, diferents; que la gent que m’acompanyava transmetia bones sensacions i, també cal dir-ho, una mica de cansament; que el guia s’ha adequat al nivell de cadascú sense haver-hi grans diferències, fet que és molt important a l’hora d’anar amb grups de persones que potser no tenen el mateix nivell, que s’ha preocupat per tots i cada un de nosaltres i que ha transmès una tranquil·litat i una parsimònia que s’agraeix quan es fa algun esforç.
Així doncs, només em falta dir que espero baixar de mica en mica la mitjana d’edat del grup i poder participar en més sortides com aquestes.

Text: Berta Alcalde / Foto: Izmet Serra |