Senders
La secció de senders del CESC, és d’entre totes les seccions del Centre, la que aglutina el nombre més gran de persones. L’objectiu de la secció és gaudir de la natura, els paisatges i el seu vincle amb la cultura i la història. Es considera la secció més oberta al gran públic perquè no exigeix una gran preparació física o tècnica i és assequible per a tothom qui estigui acostumat mínimament a caminar.
El plantejament de la secció és fer sortides mensuals i es presenta als socis com un llarg recorregut que es secciona en etapes per anar fent durant un període de temps determinat, generalment un any. Per tal d’aconseguir que tothom qui vulgui s’hi pugui apuntar, es fa de cada sortida una doble proposta que els seus propis noms defineixen: l’opció curta (entre 10 i 14 km) i l’opció llarga (entre 19 i 25 km), i fins i tot algunes vegades hi ha una proposta cultural que pot o bé aglutinar a tots al final de la sortida o bé hi ha qui senzillament s’hi apunta per anar a gaudir de l’oferta cultural d’un(s) indret(s) del recorregut.
Les sortides, que són en diumenge i ocupen tot el dia, es fan en autocar donat que quasi sempre els recorreguts són lineals i és d’assistència oberta per a tothom, tenint els socis un preu més reduït. El nombre del grup oscil·la a les diferents sortides però sol estar sobre les 10-15 persones l’opció curta i entre 25 i 35 l’opció llarga.
Blog de la secció de Senders: http://elcamioliba.blogspot.com.es/
Esdeveniments de la secció
Com va anar?
CAMÍ DE MONTSERRAT A NÚRIA, nou projecte pel 2019
Des de la muntanya màgica de Montserrat, recorrerem els camins de l’interior de Catalunya coneixent la seva història i cultura. Remuntant el riu Llobregat descobrirem les colònies tèxtils que van ser el motor industrial de finals del s. XIX. Gaudirem de la bellesa dels boscos mediterranis, de la fauna i flora de la zona prepirinenca fins arribar a les magnífiques muntanyes que envolten el santuari de Núria a 2000m d’altitud.
Una ruta per fer amb els cinc sentits, un viatge interior que ens ensenyarà a entendre i comprendre l’exterior, a les persones, la seva cultura i la seva història.
Un mitjà de retrobament personal, la manera d’afrontar amb il.lusió i tenacitat una nova fita. Un vehicle d’amistat entre tots els caminants sense diferències de classes i religions.
Una manera pausada de conèixer amb intensitat el nostre país, la seva cultura, la seva història, el seu art i, principalment, la nostra gent.
EL CAMÍ OLIBA, Etapa 6. Sant Pere de Casserres – Rupit
Hola i gràcies per convidar-me a escriure en la revista com a senderista.
El meu nom és Jabier Maguregi (en euskera no existeix la “v”) i vaig venir a viure a Sant Celoni el mes d’abril, anant a empadronar-me al matí i a apuntar-me al CESC per la tarda, en una clara intenció de voler integrar-me en les activitats de muntanya que el Centre desenvolupa.
EL CAMÍ OLIBA, Etapa 5. Vic – Sant Pere de Casserres (CURTA)
Després de llevar-nos ben d´hora sense fer gaire cas de les previsions meteorològiques, doncs havia de ploure tot el dia, vaig començar meva primera excursió amb la meva amiga Núria; a baix a l’autocar estava l´Izmet passant llista i quan ens va demanar quina excursió faríem la Nuria li va dir la llarga, sense cap dubte, vàrem pujar a l´autocar i allà estava la Mònica que em va donar una benvinguda com si ja ens coneguessin, cosa que s´agraeix.
EL CAMÍ OLIBA, Etapa 3. Santa Maria d’Oló-L’Estany (CURTA)
Ja no ho podem encobrir més. Es comencen a sentir rumors pel CESC i no tardaran a desemmascarar-nos. Companys de la CURTA de SENDERS: hem d’enfrontar el nostre terrible secret. En realitat som una secta gastronòmica i anar a caminar és només una cortina de fum.
EL CAMÍ OLIBA, Etapa 3. Artés – L’Estany
Aquest diumenge ens vam estrenar al grup de senders per fer la tercera etapa del camí Oliba (des d’Artés fins a l’Estany).
Som dues noies, la Mireia i la Mercè, que ens vam conèixer a l’autocar, per coses de la vida ens vam asseure juntes i resulta que les dues érem noves, i a més a més havíem triat de fer el trajecte llarg, això ens va unir ja d’entrada.
EL CAMÍ OLIBA, Etapa 2. Manresa – Artés
Diuen que l’energia no es crea ni es destrueix, que només es transforma. Doncs aquí estic, intentant plasmar en paraules les bones energies que es desprenen i que m’enduc en totes les sortides amb la gent del CESC. Perquè tot i que a alguns de vosaltres us conec ja fa més d’un any, fins ara no havia pogut apuntar-me a les sortides del grup de Senders.
EL CAMÍ OLIBA, Etapa 1: Monestir de Montserrat – Manresa
Diuen que sempre hi ha una primera vegada, doncs aquesta ha estat la nostra experiència en aquest primer tram de ruta.
Sembla ser que en aquestes sortides de Senders, pots triar entre 2 opcions, ruta curta o bé ruta llarga. I com no podia ser d’una altra manera, nosaltres decidim fer la llarga, què molt serà! -pensem- però no hi ha cotxe escombra, eh! Que quedi clar.
El Camí del Bisbe i Abat Oliba (GR 151), nou projecte pel 2018
L’art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar l’equilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l’oferta turística complementària de la Catalunya interior.
RUTA DEL 1714, Etapa 11: Mirador de Barcelona PR-C 171
El sender d’avui es presenta bé. Per una banda, després de fer autèntiques quilometrades amb en Barba, avui en una horeta serem a lloc. Per altre banda, tot i que Barcelona és a tocar, els camins que l’envolten són uns grans desconeguts per nosaltres i ens fa gràcia caminar-hi.
I no menys important, acaba la jornada amb una gran festa de celebració del final dels Senders de 1714, després de dos anys recorrent molts llocs significatius de la nostra història.
RUTA DEL 1714, Etapa 10: Fòrnols del Cadí – Gòsol
El meu primer cop a Senders. Diuen que les primeres vegades costen, és massa dur i acabes rebentat, però deu ser que realment passa, només quan t’ho creus.
Segurament per això no m’he sentit així. O potser és que no volien que m’espantés el meu primer cop; qui sap? Aquesta gent és capaç de tot. Capaç de portar-te per camins molt planers sense dir-te que més endavant hi haurà la pitjor pujada de la teva vida, capaç de fer-te creure que en cinc minuts dinaràs quan casualment encara falta una hora, capaç de fer-te esperar la resta del grup que pugi i marxar quan tu necessites beure aigua. Però malgrat tot, són molt bona gent.